Vías Ferrates en Andorra

Una via ferrada és un itinerari esportiu situat a una paret rocosa, equipada amb elements específics; cables, reixes ….. destinats a facilitar la progressió i optimitzar la seguretat de les persones que la utilitzen.
Aquesta activitat, entre el senderisme i l’escalada, permet progressar combinant l’accessibilitat amb el risc i admirar la bellesa del camí. Ponts tibetans, passarel · les, passatges amb escales ….
La baixada es fa normalment per un camí d’excursió.
Cal no confondre una via ferrada amb un parc d’aventura!. No hi ha sortides de socors i és difícil fer mitja volta un cop s’ha començat. Per fer via ferrada no cal tenir experiència amb l’escalada, però no es recomana a les persones que tinguin vertigen.
També es poden fer a la nit, sempre que es tingui una llanterna frontal i piles de recanvi. Val molt la pena, sobretot quan hi ha lluna plena.

Equipament necessari:

L’equipament individual d’un via-ferratista es compon de:

– Casc d’escalada: Protegeix el cap d’un xoc important branques, caigudes de pedres …
– Harnais d’escalada.
– Un discipador, equip amb absorvidor de xoc. El discipador és un aparell format per 3 cordes amb forma d’I La part llarga va lligada al harnais i les dues curtes són les que es hatan a la via.
– Calçat adequat: bambes, botes de muntanya …. que no tinguin la sola llisa.
– Una motxilla amb: impermeable, roba neta, beguda, barretes energètiques …. per fer front als canvis de temps inesperats.
– Guants de tipus jardiner.

La progressió en Via Ferrata:

La progressió en via ferrada pot semblar molt simple per als que saben pujar, però tot i així hi ha algunes regles de seguretat que cal tenir en compte.
A més de la pedra, el ferratista té a la seva disposició tot un seguit d’objectes metàl · lics o de fusta: passarel · les, ponts tibetans, escales …. L’element més utilitzat és el cable metàl · lic, permanentment fixat a la roca.
Per norma general, el cable serveix per assegurar-se. No obstant, el podrem estirar quan un passatge sigui molt dur per ajudar-nos.

¿Difícil … és difícil?

El nivell de dificultat és relatiu. Al cap i a la fi estem parlant de “pujar una escala” d’alguna manera!!.Una via pot ser molt aèria i impressionant però això no significa que sigui més difícil. Cal tenir en compte que en segons quins trams la força que cal fer amb els braços dificulta la via. Cap de les vies és tan difícil com per arribar a tenir necessitat d’escalar. Els canvis d’alçada no són extremadament difícils, no cal dir-se “Schwarzenegger” per poder passar-los. No tota la via és absolutament vertical, podran descansar en alguns llocs.

Nivels de dificultat:

Fàcil: pràcticament no hi ha torciones a la via vertical, no es necessita cap experiència.
Mitjà: Alguns passatges tenen unes verticals de 90%, no es necessita cap experiència prèvia.
Difícil: Algunos pasajes con desniveles y verticales del 90%. Hay cambios de soportes colocados un poco lejos. Hace falta un poco de experiencia.
Molt difícil: Passatges llargs amb canvis pronunciats i preses separades. Per ferratistas experimentats.

Rànquing: Aquest determina la dificultat de la via respecte a les altres. Un rànquing ‘1/9 indicarà que és una via fàcil i un 9/9 que és una via molt difícil. Una via marcada amb més nivell, per exemple, fàcil-mitjà indicarà que la primera part és fàcil i la segona de nivell mitjà.

Seguidament els passem alguns exemples de Vies Ferrades al país.

1- Tossal Gran d’Aixovall

Ubicació: Sant Julià de Lòria
Nivel: Fácil
Ranking: No probada. Estimació del 3/8
Acces a peu: 5′
Ascens Via Ferrata: 30′
Baixada a peu: 10′
Desnivel Via Ferrata: 70 m.
Altitud del cim: 990 m.
Orientació: Este
Nota: Encara no hem fet mai aquesta via, el nivell de dificultat està tret d’altres fonts.

2- Clots de l’Aspra

Ubicació: Encamp
Nivel: Fácil-mitja
Ranking: 2/8
Acceso: Desde Encamp, pujar en direcció “Cortals d’Encamp”. Seguir la ruta fins al rocòdrom, prop de l’estació intermèdia, després fins al refugi (el veuran des de la carretera). Pugeu fins a les roques.
Acces des de la carretera: 20′
Ascens Vía Ferrata: 30′
Baixada a peu: 30′
Desnivel Via Ferrata: 70 m.
Altitud de la cim: 2.200 m.
Orientació: Nord-Este
Extras: Petit pont Tibetà cap al cim (via esquerra)
Nota: És una via molt curta i per desgràcia de gran interès, encara que tingui punts de ràpel fins al cim. Desacoseja fer quan el clima estigui humit, pels passatges de terra.

3- Racons

Ubicación: Canillo
Nivel: Mitja-difícil
Ranking: 7/8
Acces a peu: La via comença entre Canillo i el restaurant “Racons”, direcció Encamp. Ull a no pujar les escales al costat esquerre. Racons comença a la dreta, directament després de la carretera nacional
Ascensió Via Ferrata: 1h 15′
Baixada a peu: 30′ entre el mirador y la carretera.
Desnivel Via Ferrata: 200 m.
Altitud de la cim: 1.730 m.
Orientació: Sud-Este
Extras:Una part molt aèria i un petit desplom
Nota: Via molt bonica i variada, sobretot si la empalmem amb el Canal del Grau; trobarem una petita tirolina fàcil en el camí. Les persones que ens siguin massa altes tindran dificultats per passar certes escales.

4- Collada dels Isards de l’esquerra

Ubicación: Pas de la Casa
Nivel: Mitja
Ranking: No probada
Acces a peu: 50 min.
Ascensió Vía Ferrata: 30 Min.
Baixada a peu: 1 h.
Desnivel Vía Ferrata: 70 m.
Altitud de la cim: 2.700 m.
Orientació: Norte
Nota:Encara no l’hem provat, el nivell de dificultat està tret d’altres fonts.

5- Segudet

Ubicació: Ordino
Nivel: Fácil
Ranking: No probada
Acces a peu: 5 min.
Ascensió Vía Ferrata: 1h.30 min.
Baixada a Peu: 10 min.
Desnivel Via Ferrata: 150 m.
Altitud de la cim: 1.580 m.
Orientació: Sur-oeste
Nota: Encara no l’hem provat, el nivell de dificultat està tret d’altres fonts